Desconcert

Ella, que sempre defensa les paraules i n`aleva tant el seu poder, a vegades, es sent enganyada...Les paraules no deixen de ser paraules...i volen amb el vent...i el que ahir era un sí, avui pot ser un no, o sota el Sí que li vas dir ahir potser hi havia amagat un No. Hi ha gent..que utilitza la sinceritat de les seves paraules per a fer-li mal, per llencar-les-hi a la cara quan les coses es torcen..i és llavors quan ella plora en silenci, mig amagada darrera el seu càlid somriure. I llavors, ella agafa por a dir les coses pel seu nom...por a que les seves propies paraules sinceres acabin convertint-se en cuchillas de doble filo...i dedideix que potser és millor no dir-ho tot, sinó guardar-se algunes paraules a la butxaca...com el nen que es guarda el postres per menjar-se`l a mitja tarda....però a vegades aquella decisió tampoc és l`accertada...pq se li escapen els instants adecuats per dir les coses...i el demà ja no és ahir...i ahir era l`instant idoni per a dir-ho. I arriba un punt...en que ja no es creu res.... perquè s`ha cansat de les contradiccions del seu cap i les contradiccions dels altres....i decideix que no val la pena lluitar per segons qui...sobretot per algú que, sense ell mai haver-li dit, ella està convensuda que el que ell sent per ella només va en funció del tamany dels seus pits.