Sovint em sento vella per a canviar les coses; em sento vella per triar un camí correcte, per a perdre més el temps, per a tornar enrere, per demanar perdó pels error de fa massa anys, per a triar una professió que em motivi, per aprendre a tocar la guitarra, per aprendre uns hàbits de conducta, per a fer les bogeries que feia als 15, per tornar a viure als núvols, per divertir-me passant una avorrida tarda de diumenge amb les amigues, per sortir a passejar a la muntanya, per anar amb bicicleta, per tornar anar de càmping amb la família, per gravar pel·lícules casolanes, per tornar a creure en els reis mags, per alegrar-me de fer anys, per prendre’m el luxe de cometre errors, per sentir-me vulnerable, per plorar, per culturitzar-me, per enamorar-me, per entendre’m, per buscar respostes a les meves preguntes, per a creure’m les mentides, per pensar que creus en mi, per creure en la sinceritat dels actes, per creure que tots els somriure son càlids, per a pensar que un t’estimo no és un vull follar amb tu, per a renovar-me el carnet dels supertres, per baixar pels tubogans, per plorar mirant La princesa prometida, per passar-me 8 hores dins la piscina, per tirar coets per sant Joan, per banyar-me al safreig de can Leandro, per jugar fins les tantes al carrer Vell, per jugar amb les nines i les pistoles, per escoltar les cançons de la trinca, per a posar-me tirites de colorins...
Hi ha moltes coses que ja no puc fer...
I poc a poc...desapareixen les meves estrelletes..fins a apagar-se.
No comments:
Post a Comment