Paraules

Paraules absents sense resposta
Somnis trencats i apedaçats
Sols que ja no surten per la finestra
Ales que han perdut la fe en volar
Intents de cridar a unes orelles sordes
Finestres per on traspassa el fred i la humitat
Nits gèlides de primavera
Trens que fa temps es van escapar

Si poguéssim dir prou i deixar la porta oberta
Si ens donéssim la mà per intentar millora
Si perdéssim la por a dir pel nom les coses
Si aprenguéssim a entendre que no to és tant clar

Sentiments malferits sota un cor que tremola
Nadals arraconats al calaix de l’oblit
Aeroports on la vida fuig massa de pressa
Histories passades que ja es van oblidar
El cucut del rellotge ja fa anys que no canta
La mainada que no jugarà al carrer demà
Orenetes que marxen per por a la desgràcia
La bella sirena que no vas saber besar.